15 de gener del 2017

Diari de Tiana: Honorar els mestres

[VilaWeb, 14 de gener de 2017]

Sebastià Bennasar



El festival de Tiana Negra ha apostat des de la seva primera edició per destinar un espai a honorar totes aquelles figures, vives o mortes, que ens han precedit en el conreu del gènere negre. En aquest sentit, des de la direcció sempre hem tingut la immensa sort de poder comptar amb l’Àlex Martín Escribà, que ens ha ajudat a fer que la memòria històrica del festival fos més lúcida que mai.

L’Àlex Martín es un pioner en l’estudi de la novel·la negra en català. Els seus assaigs sobre la novel·la negra catalana, sobre la figura de Rafael Tasis i Marca i sobre La Cua de Palla –aquest darrer a quatre mans amb un dels millors coneixedors de la novel·la negra a l’Estat espanyol, en Jordi Canal, director de la modèlica biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat- són una contribució imprescindible a l’estudi del gènere negre a casa nostra fets amb una honestedat i un rigor intel·lectual de primer ordre.

En aquests anys a Tiana ha fet tots els papers de l’auca. Ens va parlar de Jaume Fuster, de Sherlock Holmes, del col·lectiu Ofèlia Dracs, de Rafael Tasis, ha presidit el jurat que atorga el premi Memorial Agustí Vehí, ha presentat en François Thomazeau… i el més important: dirigeix la col·lecció Crims.cat de l’editorial Alrevés.

Enguany l’Àlex farà una vegada més l’esforç –us he dit que és professor de català a la Universidad de Salamanca?- i serà a Tiana, al meu costat, com sempre, per fer quelcom que als dos ens fa molta il·lusió: homenatjar com cal el gran Andreu Martin. Martín, l’home de les mil cares, el degà del gènere negre en català, passa per un moment molt dolç en la seva producció literària. Les seves delicioses memòries, el manual de com escriu novel·la negra i títols tan brutals com La violència justa, Societat negra o Cabaret Pompeya s’han publicat en els darrers anys d’una trajectòria extensíssima que, per a mi, té una fita extraordinària: haver enganxat a la lectura a milers de nanos i adolescents a través d’un personatge que es diu Flanagan. Només per això ja li hauríem de retre tots els honors possibles i per això ens fa una il·lusió molt especial que en aquest cinquè aniversari l’Andreu passi a formar part de la gran família que ha pujat a l’escenari del Tiana Negra.

Però deixeu-me que avui li faci l’homenatge també a l’Àlex Martin. Perquè aquest país necessita grans autors, grans editors, grans lectors. I també grans estudiosos que analitzin la producció literària, la classifiquin, sistematitzin i ens guardin la memòria. Divendres serà un luxe i un privilegi poder pujar de nou a l’escenari amb el meu amic per dir ben alt que Andreu Martin és el mestre.







0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative