“Indómito”, del cubà Vladimir Hernández és la història que va captar l’atenció del jurat de l’últim premi L’H Confidencial i que ha editat Roca Editorial.
Nascut a L’Havana el 1966 es va estrenar amb “Nova de cuarzo” l’any 1999. Un any més tard, després de quedar finalista del Premi UPC, es va traslladar a Barcelona, una decisió que ha esdevingut fructífera ja que des d’aleshores ha guanyat el Manuel de Pedrolo i aquest de novel·la negra de L’Hospitalet de Llobregat.
Mario Durán surt de la presó i no triga gens ni mica a recuperar els mals hàbits que li van portar. Com acostuma a passar, les aparences enganyen i allò que li proposa Rubén, el seu col•lega de l’ànima, un treball senzill, ràpid i ben remunerat, s’acaba convertint en un malson que es complica de la pitjor manera possible.
L’autor, fill d’aquesta Cuba moderna, carregada de contradiccions, de mancances, de necessitats, de renuncies. però també de potencials i d’esperances es capaç de presentar l’actualitat amb aquest deix de violència gens gratuïta, alimentada per la venjança, un sentiment literari i poderós, sobretot quan neix del convenciment que t’han trepitjat de manera injusta, mirant d’anorrear-te des de la superioritat física i, sobretot moral.
A més d’aquesta trama, carregada de força i de capacitat per impactar de manera quasi automàtica i sostinguda, hi ha també una mena de viatge íntim i emocional per L’Havana, que ens permet descobrir carrers, barris, menjars i aquell punt més o menys accentuat segons el lloc i les circumstàncies, que posa de manifest la manca de recursos, la necessitat d’espavilar-se amb imaginació per aconseguir optar a la supervivència i que acaba convertint la ciutat en un personatge més de la història.
Acció i emoció, violència i sentiment. La revolució i els seus herois moren per anar deixant pas a una idea de capitalisme més occidental i, és clar, molt més ferotge. Una novel•la potent, absorbent i gens canònica.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada