Cinc motius bàsics per llegir Donna Leon exposats pel berguedà Jordi Canal, expert en literatura policíaca i jurat del premi Pepe Carvalho de la BCNegra
Susana Paz / Jordi Canal
Més de vint milions de lectors, publicada a 35 països i traduïda a 23 idiomes. Són les xifres de l’americana Donna Leon (Nova Jersei, 1942) amb les novel·les del comissari venecià Guido Brunetti, que acaba d’arribar al 25è llibre de la saga, Les aigües de l'eterna joventut (Edicions 62). La flamant premi Pepe Carvalho de novel·la negra és una dona vital, expressiva, amb sentit de l’humor, que les engalta tal com raja (amb molta educació, això sí) a qui no li agrada que la tractin amb deferència pel fet de ser famosa i que no tradueix les novel·les de Brunetti a l’italià per poder continuar la seva vida anònima a Venècia, on resideix en una zona poc turística des del 1981. Melòmana confessa (la seva gran passió són Il Complesso Barocco i Il Pomo d’Oro), defensora de la novel·la negra mediterrània, situa l’ecologia com el principal problema del món i assegura que no té cap intenció de jubilar Brunetti, un personatge que va néixer d’una aposta... El berguedà Jordi Canal, membre del jurat del premi Pepe Carvalho i expert en literatura policíaca, repassa les cinc claus de volta de la dama veneciana del crim. Prengui’n nota.
1. El comissari Guido Brunetti.
«Brunetti és un comissari culte, amant de l'ordre i profundament cínic, producte del món en el qual viu. Sap que només pot combatre la corrupció del sistema fins a cert punt, però no per això deixa d’intentar-ho una vegada i una altra, amb tots els recursos a l’abast, no sempre legals, amb la inestimable ajuda de les habilitats d’Elettra, la secretària del vicequestore Patta. Entre la llei i la justícia, Brunetti tria la justícia…»
2. Venècia.
«La ciutat es converteix en un personatge més de la sèrie Brunetti, en una metàfora d’una societat i d’una època. Una ciutat dominada per un turisme massiu que l’ha convertit en una mena de parc temàtic en el qual, sota la coartada del ‘turisme cultural’, només es tracta d’anar de compres; i una contaminació que consumeix la vida de la llacuna. En definitiva, una ciutat que lentament s’enfonsa…»
3. La cuina mediterrània.
«Guido Brunetti gaudeix de la cuina mediterrània i dels plaers de la bona taula, que gairebé sempre li prepara Paola, la seva dona, perquè ell no en sap ni un borrall de cuinar: per la sèrie Brunetti van apareixent els plats més representatius de la cuina italiana: el fritto misto de verdures, els rissotti ai funghi o amb llagostins, els involtini, els calamaretti e piselli, les amanides de pop, la lasanya…»
4. Un costumisme policíac amb tocs socials
«La sèrie Brunetti es podria enquadrar dins el subgènere del costumisme policíac, un corrent que es caracteritza per la importància de la descripció dels usos i costums, paisatges i ambients socials en els quals transcorre l'acció; i Donna Leon mescla hàbilment la vida quotidiana de Brunetti i la seva família amb la investigació de casos de corrupció, tràfic de dones o de nens, contraban d'obres d'art, segrestos i assassinats…»
5. Conèixer encara més Brunetti.
«A més de les 25 novel·les que componen la sèrie Brunetti, Donna Leon ha publicat altres obres com Sense Brunetti, que ens ajuda a conèixer més bé l'autora i els seus interessos: els llibres, la música, Itàlia, Amèrica… El sabor de Venecia: a la mesa con Brunetti, amb Roberta Pianaro, i el pròleg de Paseos por Venecia con Guido Brunetti, de Toni Sepeda. I des del 2000 el comissari encara s’ha fet més popular gràcies a la sèrie televisiva alemanya de la cadena ARD.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada