8 de gener de 2016

Víctor del Árbol: “He fet uns quants salts mortals a la vida: no sóc acomodatici”

[Ara, 8 de gener de 2016]

Jordi Nopca

El flamant guanyador de l'últim premi Nadal escriu novel·les sovint fosques

L’exmosso d’esquadra Víctor del Árbol, a l’Hotel Palace, ahir al migdia. / M.G.

Víctor del Árbol, flamant últim premi Nadal, escriu novel·les sovint fosques, però és dels autors més afables del panorama actual. Rosega formatge mentre respon: l’eufòria del guardó li fa venir gana.
Molts lectors el descobriran amb La víspera de casi todo , però abans ha publicat quatre novel·les.
La primera, El peso de los muertos, va sortir el 2006 i era una novel·la sobre el silenci de la memòria històrica. Està centrada en els últims dies de l’agonia de Franco i hi ha una investigació sobre secrets familiars. L’editorial Alrevés la recuperarà aquest any.
Va ser amb La tristeza del samurai (2011) que va començar a publicar a Alrevés. Com hi va arribar?
A través d’un amic, en Jordi Canal, de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet. Ell em va recomanar Alrevés. Vaig quedar amb un dels editors, Josep Forment, i vam connectar de seguida. Amb La tristeza del samurai vaig tenir la percepció, per primera vegada, que podia viure de la meva passió, l’escriptura.
Va ser un èxit a França.
Vaig tenir la sort que em publiqués Actes Sud, i des de llavors tots els meus llibres han sortit allà. L’etiqueta d’escriptor de novel·la negra a França és diferent a la d’aquí, que la confonem amb la policíaca.
Les seves novel·les són de personatge. Hi ha intriga, però la intriga no domina l’estructura.
No m’importa qui mata qui, sinó l’ona expansiva que genera la mort. Un fet dramàtic ens transforma, ens pot convertir en una altra persona. Jo intento fer literatura. La literatura traspassa tots els gèneres. Pensa en El rei Lear, en el Quixot o en les novel·les de Faulkner. Els escriptors que em commouen són els que em fan sentir més còmode. Jo disfruto molt amb Marsé, amb Benedetti, amb Bryce Echenique i amb García Márquez.
El personatge de La víspera de casi todo fuig del passat.
La pregunta que em vaig fer abans d’escriure era: som el que som perquè no podem ser una altra cosa? Jo crec que no hi ha res decidit, que podem canviar, però només si aconseguim deixar enrere les nostres derrotes. Igual que el personatge, he fet uns quants salts mortals a la vida: no sóc acomodatici.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative