Georges Simenon. La pell d'un home. Traducció de Gabriel Bas. Barcelona: ed. 62, 1964 (La Cua de Palla; 17)
Amb La pell d'un home introduïm Georges Simenon i el seu comissari Maigret, internacionalment famós, en el domini lingüístic dels Països Catalans. La novel·la, que ha estat duta al cinema dues vegades, la primera per Julien Duvivier, l'any 1933, i la segona per Burgess Meredith, l'any 1948, reuneix totes les qualitats del millor Simenon, mestre del suspens i dels clarobscurs narratius que donen una densitat física no solament a les persones, sinó als ambientes i paisatges que descriu i a les peripècies que barreja. Peripècies sempre perilloses, però mai tant com a La pell d'un home, on Maigret fa un vaitot per tal de fer-se amb la testa d'un criminal, un individu tarat, desproveït d'esperança i que la malaltia amenaça amb la mateixa urgència que la policia.
Quina de les dues arribarà primer?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada