30 d’abril de 2015

“Es publiquen moltes coses i molt dolentes que fan mal al gènere negre”

[Bearn, 29 d'abril de 2015]

Sebastià Bennasar


Àlex Martín Escribà és avui per avui el més constant dels estudiosos del gènere negre a casa nostra. Professor de la Universitat de Salamanca, on es va doctorar amb una tesi sobre Pedrolo, Tasis i Fuster, ha publicat títols fonamentals com Catalana i criminal o La cua de palla, retrat en groc i negre, juntament amb Jordi Canal. Antòleg, director de Crims.cat, i co-director del congrés de cine i novel·la negra de Salamanca, ara acaba de publicar amb Alrevés l’estudi imprescindible Rafael Tasis novel·lista policíac, on recupera cartes i articles del mateix Tasis i estudia en profunditat l’obra del que considera “el nostre Edgar Allan Poe”. Incideix i remarca durant l’entrevista, la necessitat de ser més rigorosos amb el que es publica en català.
-Acabau de publicar un estudi molt important sobre Rafael Tasis. Per què fer-ho en aquest moment i quina relació hi ha amb els altres escriptors, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster, objecte de la vostra tesi doctoral?
-Doncs mira, en un moment en què es parla de boom i que hi ha grans autors, i del bon moment de forma del gènere negre en català, potser algú hauria de pensar en recuperar els orígens, la nostra identitat, i ajudar a entendre les coses. Aquest llibre parla de la història d’un país i entendre’l és entendre el per què de les coses i a través dels tres autors com varen ser els inicis de la novel·la negra a Catalunya. A mi el que més em va interessar a l’hora de fer la tesi són les interrelacions entre els tres i com això marca una línia de continuïtat a través de les dècades. A més a més a els tres eren estudiosos del gènere, potser Pedrolo no ho escriu però sí que ho demostra amb les seves eleccions en la direcció de La cua de Palla. Els tres produeixen però també reflexionen sobre el gènere i això em va interessar, a més a més de poder veure l’evolució: Tasis el pioner que fa el camí entre la pre-guerra i els anys immediatament posteriors, Pedrolo com el gran autor dels seixanta i Fuster que recull la tradició, la incorpora i a més a més engresca els amics a fer literatura de gènere.
-En alguna entrevista l’Andreu Martín explicava que se sentia com l’últim mohicà quan feia novel·la negra. Quan vàreu començar a investigar el gènere en català teníeu aquesta sensació?
-No, en tot cas la de ser el primer mohicà. Fa dotze anys la meva sensació era la de no entendre gairebé res. No podia comprendre com és que no hi havia estudis ni articles teòrics sobre el gènere negre en català i llavors era considerat molt més subliteratura que no pas ara. Però sóc un afortunat i amb els estudis he pogut obrir un camí i darrerament s’han aconseguit fites importants, hi ha més investigadors i es fan articles de tant en tant a Serra d’Or o a la Revista de Catalunya, per exemple. Quan vaig publicar Catalana i Criminal, que és un llibre de fer i que pot tenir defectes, em sorprenia que no hi hagués cap visió panoràmica de la novel·la negra catalana del segle XX quan fins i tot els bascos en tenien una, però ja se sap que Catalunya és un país estrany, amb autors oblidats i una cultura rara que oblida la seva gent, els francesos això no ho haurien permès.
-Enguany es commemoren 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo i cinquanta anys de la publicació de Joc Brut –a més dels seixanta de la publicació de La Bíblia valenciana de Rafael Tasis-. Molt sovint heu dit que és la millor novel·la negra catalana…
-És que és la novel·la que obre la porta a la modernitat. Pedrolo volia publicar autors catalans a La Cua de Palla, però el que passa és que era molt exigent amb el que rebia i això li va crear molts enemics perquè deia les coses que ningú no deia i mai no en va acceptar cap perquè no tenien prou qualitat. Joc Brut inaugura el gènere en la seva vessant més dura en la línia de la col·lecció, que vol introduir la novel·la negra més canònica i detectivesca dura. El llibre és un homenatges a James M. Cain i té com a veritable protagonista a la condició humana a més a més de ser una perfecta barreja de gènere negre i èrotic. És una joia.


La Cua de Palla es va ensorrar per falta de lectors, facem una mica de literatura ficció, creieu que ara funcionaria?
-Mira, Pedrolo era un home avançat al seu temps. El públic català no va respondre prou a la col·lecció i potser sí que era mimada a can 62, però no prou. Les circumstàncies eren complexes perquè això implicava traduccions i costos elevats per poder pagar-les i encaria el producte, però la Cua tindria èxit. De fet, hem après moltes coses d’aquesta col·lecció i de la Negra de la Magrana.
-Lliçons que es reflecteixen a Crims.cat, la col·lecció que dirigiu?
-I tant. Nosaltres hem incorporat autors estrangers com Pedrolo va fer al seu temps, abans que estiguin traduïts en cap altra llengua de l’Estat. Pedrolo va marcar línia incorporant Sebastien Jáprisot al número 1 de la col·lecció i fent molts Simenons que calien. I crec que si en aquell moment el que calia era incorporar molts noms ara estam en el procés exactament contrari, el que cal és netejar i ser molt més exigents. Es publiquen moltes coses i molt dolentes que fan mal al gènere negre. Pedrolo avui en dia trobaria, per sort, molts més autors catalans de nivell. Però La Cua de Palla és una col·lecció de gran èxit no només per la decisió dels títols sinó per la imatge i el disseny, un producte pop art fascinant que mostrava una visió avançada i progressista.
-Una de les paraules que repetiu sovint per referir-vos a llibre és producte, cosa que us agreixo perquè ja és hora que comencem a parlar també d’indústria cultural i del que representa…
-Evidentment, no ens enganyem, les editorials fan llibres i els intenten vendre per guanyar-se la vida i això vol dir que s’ha de cuidar el producte perquè arribi com més polit millor al lector. Els escriptors escriuen per arribar a la gent i perquè hi hagi interactivitat i en el fons això és un negoci. Jo crec que en general el producte es cuida poc i el que cal és editar bé les obres, publicar-les be, des de les portades fins als continguts i això és el que fa una col·lecció, unificar, dignificar, crear una marca i crear una responsabilitat envers el lector.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative