30 de gener del 2015

´Cada cop hi haurà més dones escrivint novel·la negra, són més lúcides´

[Regió 7, 30 de gener de 2015]


El berguedà Jordi Canal, expert en el gènere, dissecciona set autores del festival barceloní


Susana Paz


Si les estadístiques no enganyen (i això no és cap argument de novel·la negra) hi ha més lectores que lectors, de literatura en general i de gènere negre en particular. Així, no tindrà res d'estrany ni de misteriós que el futur de la novel·la negra el protagonitzin grans autores. I si són com l'argentina Claudia Piñeiro, millor. És la reflexió (i el desig) del berguedà Jordi Canal (1955), jurat del premi Pepe Carvalho des de la primera edició (també del recuperat Crims de Tinta) i tot un expert en el gènere. La desena edició de la BCNegra, que ahir engegava, aporta una bona llista d'autores, un any en què el Carvalho se l'endú Alicia Giménez Bartlett (1951), la degana de les autores espanyoles. N'hem triat set d'una llarga llista. De les set, totes comparteixen un tret diferencial: els seus protagonistes o coprotagonistes de luxe són dones (Petra Delicado, Amaia Salazar, Ana Martí, Kinsey Millhone...) però s'allunyen totalment, explica Canal, de l'etiqueta 'femicrime', a l'alça al nord d'Europa. Per què?. "Perquè no serien novel·les dirigides i escrites pensant exclusivament en el públic femení". 


D'Alicia Giménez Bartlett, "que té el gran mèrit d'haver començat a escriure novel·la negra quan ningú no ho feia, els anys 90", passant per la debutant Maribel Medina, que s'ha estrenat amb una novel·la sobre el dopatge en l'esport ("a veure com evoluciona"), fins a Dolores Redondo, el gran boom dels darrers anys "amb la policia autonòmica més coneguda internacionalment". O Rosa Ribas, amb dues protagonistes a la cartera, la comissària alemanya Cornelia Weber-Tejedo i la periodista de la postguerra Ana Martí, que "subverteix la història oficial del règim". I la "debilitat" de Canal, l'argentina Claudia Piñeiro, "la gran renovadora de la novel·la negra llatinoamericana". Amb protagonistes "normals" de la "classe mitjana argentina".

A l'altre extrem, dues veteranes: la britànica Anne Perry (nascuda Juliet Marion Hulme), amb una biografia ben negra: condemnada per homicidi als 15 anys per matar amb la seva amiga la mare d'aquesta (ho explica la pel·lícula Criaturas celestiales, de Peter Jackson), ha fet de l'època victoriana el seu fort. I l'americana Sue Grafton, la dama negra de l'abecedari. Va per la W. De Whisky.


´L´espai nòrdic és català i espanyol´

Jordi Canal (Berga, 1955) és director des del 1999 de la Biblioteca la Bòbila, a l'Hospitalet, primera biblioteca pública del país especialitzada en gènere negre i policíac. El gran boom del gènere negre nòrdic, explica, "està de retirada", després d'uns anys en què "una operació de màrqueting a l'engròs fes que cada editorial tingués de 3 a 4 noms en el seu catàleg". Enguany, a la BCNegra, hi participa la islandesa Yrsa Sigurdardóttir. L'espai deixat per aquesta nòmina que va esclatar amb Stieg Larsson l'ha ocupat "autors catalans i espanyols". Res no és per sempre.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative