La Bòbila col·labora en la primera història de la novel·la negra catalana

[El Pont d'Esplugues, 152, gener-febrer 2007]

La Biblioteca la Bòbila ha participat en l'elaboració de la bibliografia electrònica de la primera història de la novel·la negra catalana, Catalana i criminal: la novel·la detectivesca del segle XX, d'Adolf Piqué i Àlex Martín, publicada per Edicions Documenta Balear. Aquesta bibliografia electrònica, gènerenegre.net, es pot consultar també en línia al web del fons especial de gènere negre i policíac de la Biblioteca la Bòbila, http://www.bobila-biblio.tk/

La Bòbila participa novament a la trobada "BCNegra", a Barcelona

La Biblioteca La Bòbila va participar a la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona, BCNegra 2007, que tingué lloc del 5 al 10 de febrer. Des de l'inici de la trobada i fins el 6 de març es podrà visitar l'exposició Detectius, els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca, exposició produïda pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, amb guió i documentació de la Biblioteca La Bòbila. L'equipament també perticipa en el projecte Clubs de Lectura per a joves Flanagan, en què participaràn deu instituts públics de la ciutat de Barcelona, a partir de la lectura de diferents títols de la sèrie protagonitzada pel jove detectiu Flanagan, creada per Andreu Martín i Jaume Ribera. Finalment, el director de la biblioteca, Jordi Canal, forma part del jurat del Premi Pepe Carvalho, atorgat enguany a l'escriptor suec Henning Mankell, creador de l'inspector Kurt Wallander

Llegir més

L'H Confidencial # 52. Novel·la negra de l'Est

[L'H Confidencial, 52. L'Hospitalet: Biblioteca la Bòbila, febrer de 2007]


Durant molts anys, la poquíssima novel·la policíaca que ens arribava dels països de l’est era la de Iulian Semionovich Semiònov. No fou fins molt més tard, amb la Perestroika, que va començar a arribar tímidament la nova novel·la negra que s’escrivia en els països exsoviètics. Primer ens arribà la Marínina (tot i que Planeta en va publicar uns quants, després abandonà la seva edició). Més tard arribà Akunin, publicat per Salamandra i va passar el mateix, uns pocs títols
i s’ha deixat de publicar. Ara tenim Andrei Kurkov, nascut a St. Petersburg i que viu a Kiev, —del qual la seva primera novel·la editada a Espanya s’ha publicat amb tres títols diferents!— Anna Dankóvtseva i Leonid Yusefovich.

Esperem que els nostres editors s’animin i ens facilitin la lectura d’autors com Oleg Prikhodko, Serguei Belochnikov, Nicolai Léonov o Paulina Dachkova, i una llarga llista d’autors negres i policíacs exsoviètics, que reflexen com ningú les contradiccions de la seva societat.

Consulta'l des de: http://www.l-h.cat/biblioteques/bobila/fe_lhconfidencial.shtml

Llegir més

'Black & Barna', un nou bloc de novel·la negra

[Vilaweb, 19 de febrer de 2007]

És una iniciativa de la Biblioteca Montbau de Barcelona, amb el patrocini de VilaWeb

La Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró ha obert un bloc dedicat a promoure, amb els recursos de la xarxa, els itineraris literaris guiats que organitza trimestralment. El bloc es diu 'Black & Barna: passejades literàries per la Barcelona negra'. Per començar, la biblioteca de Montbau proposa un itinerari a partir de l'argument del llibre d'Andreu Martín, 'Pròtesi'. La iniciativa forma part de BCNegra, tercer aplec de novel·la negra de Barcelona.

S'han vinculat a la iniciativa cinc biblioteques d'arreu de Catalunya, que compten amb clubs de lectura interessats per la novel·la negra: La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat, la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat, la Pere Calders de Viladecans, la Biblioteca Pública de Lleida, així com la llibreria Negra y Criminal.

Els apunts del bloc, elaborats per un personatge anomenat 'Il Commissario', oferirà informacions útils sobre la novel·la, curiositats sobre l'autor, dades dels espais emblemàtics de l'itinerari... La voluntat és que els amants del gènere negre i lectors de 'Pròtesi' participin en el bloc aportant els seus comentaris.

Des del bloc 'b&b' es pot accedir a l'itinerari de Pròtesi (un recorregut interactiu, amb fotografies) que es desenvolupa pel barri de la Ribera de Barcelona, amb aturada a la basílica de Santa Maria del Mar, el Passeig del Born, el bar Mundial de la Plaça Sant Agustí Vell... També disposeu d'una desena d'enllaços recomanats sobre novel·la negra.

Llegir més

La Biblioteca Montbau de Barcelona amb el patrocini de Vilaweb crea el bloc de novel·la negra ´Black and Barna

[Jo Escric.com, 19 de febrer de 2007]

Sota el nom de ´Black and Barna: passejades per la Barcelona negra´, la Biblioteca Montbau ha obert un bloc dedicat a promoure els itineraris guiats que organitza trimestralment amb els recursos de la xarxa.

Per començar, la biblioteca de Montbau proposa un itinerari a partir de l´argument del llibre d´Andreu Martín, ´Pròtesi´. La iniciativa forma part de BCNegra, tercer aplec de novel·la negra de Barcelona.

S´han vinculat a la iniciativa cinc biblioteques d´arreu de Catalunya, que compten amb clubs de lectura interessats per la novel·la negra: La Bòbila de l´Hospitalet de Llobregat, la Biblioteca Santa Oliva d´Olesa de Montserrat, la Pere Calders de Viladecans, la Biblioteca Pública de Lleida, així com la llibreria Negra y Criminal.

Els apunts del bloc, elaborats per un personatge anomenat ´Il Commissario´, oferirà informacions útils sobre la novel·la, curiositats sobre l´autor, dades dels espais emblemàtics de l´itinerari... La voluntat és que els amants del gènere negre i lectors de ´Pròtesi´ participin en el bloc aportant els seus comentaris.

Des del bloc ´b&b´ es pot accedir a l´itinerari de Pròtesi (un recorregut interactiu, amb fotografies) que es desenvolupa pel barri de la Ribera de Barcelona, amb aturada a la basílica de Santa Maria del Mar, el Passeig del Born, el bar Mundial de la Plaça Sant Agustí Vell... També disposeu d´una desena d´enllaços recomanats sobre novel·la negra.

Llegir més

Negre color ala de mosca

[El Mundo/Tendències, 17 de febrer de 2007]

Rafael Vallbona

Mai la novel·la negra no ha tingut tants lectors a Catalunya. L'èxit popular dels darrers anys ha permès l'obertura d'una llibreria especialitzada en aquest gènere, Negra i Criminal a la Barceloneta; l'especialització temàtica d'una biblioteca, la Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat, i l'atenció per primer cop de les administracions, amb l'arrencada l'any 2005 i la consolidació enguany de la trobada BCNegra. Però mentre els catalans devoren amb passió les històries de gènere policíac, que ens arriben d'altres cultures, d'Itàlia a Suècia, la nostra a penes dóna un parell o tres de novel·les negres a l'any, i encara algunes d'elles amb escassa vocació de gènere.

Andreu Martín és, probablement, l'únic autor català que dedica el gruix de la seva obra a escriure novel·les policíaques. Després hi ha algun altre autor que, puntualment, n'escriu una o construeix un relat on hi ha alguns elements característics del gènere. Podríem incloure en aquesta llista a Jordi Cervera, Albert Villaró, Jordi de Manuel i Teresa Solana, para de comptar. A això cal afegir que, després de la desaparició de la mítica Cua de Palla que va ser un referent poderosíssim, no existeix cap col·lecció dedicada exclusivament al gènere. Fins i tot hi ha títols de gran difusió al mercat que, o no es tradueixen mai al català, o ho fan molt tard.

Al debat Anatomia. Balanç i profecia de la literatura catalana, Vicenç Villatoro deia que a la cultura catalana es foragita el popular a canvi de tenir una falsa exquisidesa a la qual no arribem. És una raó argumentada quan parlem de gènere policíac. En opinió de Paco Camarasa, titular de la llibreria Negra i Criminal i comissari de BCNegra. "Hi ha una falta de tradició que fa que la majoria de lectors d'aquestes novel·les tinguin més de quaranta anys, és a dir, no es renovi". Però això no vol dir que el jovent no tingui interès per les claus del gènere, el que no s'enganxen és a les novel·les. Mirem que ha passat a BCNegra. A la conversa amb Henning Mankell, en un teatre Romea ple de gom a gom, el públic anava de la quarantena cap a amunt. Per contra, a la taula rodona CSI a las Vegas i policía científica a Barcelona el públic era majoritàriament jove i fidel seguidor de totes les sèries de televisió de gènere policíac.

Però després aquests lectors potencials no troben al mercat català ni autors que els parlin en clau de proximitat moderna com ho va fer Manuel Vázquez Montalbán durant dues dècades i mitja, ni tampoc disposen del mateix nombre de traduccions al català de que disposen els lectors castellans.

Els lectors de novel·la policíaca d'avui es van enganxar amb La Cua de Palla, van amagar les novel·les de gènere de les mirades dels companys de militància clandestina per què els consideraven pamflets revisionistes, i van recuperar l'orgull de lector gràcies a Pepe Carvalho, a la reedició de la Cua i a Andreu Martín. Els joves d'avui tenen a tocar la màgia d'aquests relats gràcies a l'aproximació que els fa la TV, però després no hi ha ningú capaç d'enxampar-los en la teranyina lectora per sempre. Sense literatura popular tenim un problema: costa més crear lectors. A més, en el cas de la novel·la negra, aquests gènere dona unes claus d'interpretació de la societat del nostre temps d'ús molt vàlid per a que el ciutadà pugui entendre una mica més on viu. Però mentre el món és negre, els catalans només som de color ala de mosca.

Llegir més

BCNegra

[COM Ràdio / La casa de les cultures, 9 de febrer de 2007]

[Montse Prat i Xavier Vinader parlen sobre BCNegra amb Andreu Martín, escriptor, i Jordi Canal, director de la Biblioteca la Bòbila]

31:06 - 53:00

Llegir més

La Biblioteca La Bòbila fa un homenatge a Harry el Sucio

[Barcelonès jove, 7 de febrer de 2007]

La Biblioteca La Bòbila organitza un cicle de cinema negre dedicat a Harry Callahan, personatge interpretat per l'actor Clint Eastwood a diverses pel·lícules. Harry Callahan és inspector del Departament d'Homicidis de la Policia de San Francisco, un policia seriós, malcarat, sardònic, masclista i racista, dur i poc ortodox que li agrada el menjar ràpid i sempre va acompanyat d'un Magnum 44. Un policia de tendències polítiques dretanes que va apareixer en una època de protestes en la que hi havia un sentiment generalitzat de rebuig contra la policia.

Programació

Dijous, 8 de febrer. Harry el fuerte (Magnum Force, 1973, EUA). Director: Ted Post. Intèrprets: Clint Eastwood, Hal Holbrook, Felton Perry, Mitchell Ryan, David Soul, Tim Matheson. Durada: 120 minuts Un antic company es assassinat durant una investigació aparentment rutinària i el detectiu Harry Callahan s'encarrega del cas durant les hores de servei i fora d'elles. Al mateix temps San Francisco pateix una onada d'assassinats de pressumptes criminals portats a cap per uns vigilants. El tinent Briggs, superior de Harry, li assigna com a company un detectiu anomenat Smith.

Dijous, 15 de febrer. Harry el ejecutor (The Enforcer, 1976, EUA). Director: James Fargo. Intèrprets: Clint Eastwood, Tyne Daly, Harry Guardino, Bradford Dillman, John Mitchum, John Crawford. Durada: 93 minuts Un grup d'homes atraca una licoreria i abusen salvatgement dels seus ostatges. Callahan respon a les demandes dels atracadors estavellant el seu cotxe contra l'aparador de la licoreria i mata els criminals. Mentre, un grup terrorista mata dos treballadors del servei públic del gas i utilitzen els uniformes per portar a terme un pla destinat a robar una companyia d'armes.

Dijous, 22 de febrer. La lista negra (The Dead Pool, 1988, EUA) Director: Buddy Van Horn. Intèrprets: Clint Eastwood, Patricia Clarkson, Liam Neeson, Evan Kim, David Hunt, Michael Goodwin. Durada: 91 minuts Una sèrie d'horribles assassinats porten Harry Callahan als estudis del director de cinema Peter Swan, un home de molt mal caràcter i amb una legió d'enemics. Sembla que l'assassí escull les víctimes segons els noms que apareixen a "la llista negra", un macabre joc que Swan ha enginyat per a la seva pròpia diversió.

Projeccions a les 19 h. Entrada lliure

Llegir més

CSI Las Ramblas

[Pornografía emocional, 6 de febrero de 2007]

Juanma Santiago

O La Rambla, para ser puristas.

Como decíamos ayer, la sede de la Guardia Urbana acogió la inauguración de BCNegra 2007. Para ir ambientándome, y dado que iba con tiempo, me di una vuelta por la parte más canalla del Raval, aquella que todavía hoy en día se llama Barrio Chino, ese barrio de locales de actuaciones en directo para travestis (El Cangrejo), bebederos de absenta (El Pastís), bares de trasnoche extremo (el Kentucky) y restaurantes tandoori con menús a precio de saldo (el Lasani). Carvalho y Maki Navaja, el Biscúter y Méndez, Popeye y la Charo deambulan, vivos o en espíritu, por aquellas calles, que aun hoy en día se resisten a formar parte de la Barcelona moderniki y cosmopolitana que prospera y epata apenas cien metros tierra adentro. Sin éxito.

El acto transcurrió en un ambiente festivo. Paco Camarasa ejerció de comisario e inaugurador oficial, cuando la multitud que atestaba el patio alcanzó la masa crítica y pudimos comprobar que ya no cabía un alfiler. Estaban allí congregados Andreu Martín, Jordi Canal, Montse Clavé y prácticamente toda la manada negra barcelonesa a la que puedo poner nombre y cara.

Según nos explicó Paco, se nos repartía un programa de BCNegra y, además, un cuaderno de notas para que ejerciéramos de Miss Marple y apuntáramos todos los detalles de lo que íbamos a presenciar a partir de aquel momento. Anónima no paró de tomar notas; yo no perdía detalle, e intentaba sacar alguna instantánea con la cámara del móvil. Si Cristina hubiera estado conmigo, habría sacado fotos con nuestra flamante cámara digital... y me habría obligado a llenar el cuaderno de Miss Marple con los datos más relevantes de la charla de ayer.

El montoncito pálido que se ve a la izquierda de Paco es un cadáver. El que lleva la americana de color naranja es el actor de doblaje Vicente Gil, que ejerció la locución de manera impecable.El evento consistía en la reconstrucción de un asesinato. O, más bien, en la reconstrucción de lo que sucede cuando llegas a tu oficina como todas las mañanas y te encuentras a tu jefe muerto. Montse, oficinista de historial intachable, llega al trabajo, antes que de costumbre porque hoy hay reunión, y se encuentra con el cuerpo inane del señor Del Amo.

Presa del ataque de pánico, Montse llama a la Guardia Urbana, que le toma los datos relevantes para enviar allí a dos agentes. Algunas de las preguntas ("¿Cómo ha encontrado a su jefe?") y casi todos los "¿valeee?" hacen reir al público. Es la risita nerviosa del que intenta no imaginarse en semejante tesitura, del que cree que todo está controlado y que las cosas suceden tal como nos las cuentan en las series televisivas.

Los agentes de la Guardia Urbana atestiguan que el señor Del Amo está bastante muerto, pero así y todo llaman a los Mossos d'Esquadra y la policía científica, que irrumpen en el escenario del crimen y lo inundan a preguntas y acción. Hasta aquel momento, el acto transcurría con cierta placidez. Con la llegada de la policía científica, todo es un trajín incesante. Los Mossos precintan las inmediaciones del lugar del crimen, para que sólo puedan acceder las personas directamente relacionadas con la investigación; no obstante, una periodista logra burlar el cerco y se interesa (en castellano y sin mucho éxito) por el estado de las pesquisas.

La policía científica, por otra parte, llega con sus cajas llenas de gadgets truculentos. Estamos presenciando un episodio de CSI, pero también una película tipo Estallido (todos aislados en sus trajes blancos). Se ponen a tomar muestras en cuanto llega el juez. A falta de secretario de juzgado (atrapado en un atasco), lían a Paco Camarasa para que ejerza como secretario y levante acta de lo allí sucedido; basta con saber leer y escribir.

Llegados a este punto, mi hermana, que es forense, estaría partiéndose de la risa. Pero yo, como soy profano en la materia, lo sigo todo con interés.

Todavía transcurrirán unos cuantos minutos hasta que llegue la ambulancia del 061 y se lleven al cadáver. De momento, hemos descubierto que tiene sangre en la espalda, que había un lápiz de labios usado sobre la mesa de trabajo y que tiene los pantalones manchados, no sabemos aún si de orina o de semen. ¿Crimen pasional? ¿Ajuste de cuentas?Tras un buen rato manipulando el cadáver, se lo llevan en la camilla.

A partir de entonces sigo la charla con desidia: tengo que irme de un momento para otro, pues llego tarde al máster. Paco nos emplaza a todos para el acto de las siete de la tarde, una mesa redonda en la que intervendrán algunos de los participantes en el levantamiento del cadáver del señor Del Amo, y se responderán las preguntas formuladas por el público. Básicamente, centradas en el grado de veracidad de series como CSI (elevado, pese a que las pesquisas son mucho más lentas) y en qué hay que hacer para ser policía científico.

Fue una lástima tener que irme: me habría encantado quedarme hasta el final. Pero lo que vi mereció mucho la pena, y fue una inauguración de la más original. Hubo momentos en que casi pareció real, pese al mogollón de público y fotógrafos.

Podéis encontrar más información aquí y aquí.

Llegir més

Henning Mankell, premi Pepe Carvalho 2007

Llegir més

Dos puntos negros

[ADN, 5 de febrero de 2007]

Cristina Fallarás

Una ciudad sin puntos negros es un aburrimiento, piensa una en cuanto se acostumbra a ellos. Una ciudad sin puntos negros puede parecer el cielo, y el cielo se me antoja un páramo aburrido donde lo máximo que pasa es una nube.

Hay dos puntos negros en Barcelona. Uno, en la Barceloneta y el otro, en L'Hospitalet. Claro, el barrio salobre asomado al borde de la urbe, y la ciudad densa y arrabalera, toda ella afueras. ¿Dónde si no?

Hay que visitar los dos puntos negros de por aquí, aprovechar la suerte de que existan y estén cerca. Uno, el de la Barceloneta es una librería y se llama Negra y Criminal. El otro es la biblioteca de La Bòbila, en L'Hospitalet.

cfallaras@diarioadn.com

Llegir més

BCNegra. Trobada de novel·la negra de Barcelona, del 5 al 10 de febrer de 2007

[programa "BCNegra. Trobada de novel·la negra de Barcelona, del 5 al 10 de febrer de 2007", febrer de 2007]

Llegir més

La Trobada de Novel·la Negra de Barcelona comienza con "Detectius"

[Gara, 3 de febrer de 2007]

BARCELONA. La Biblioteca barcelonesa Jaume Fuster acoge desde ayer y hasta el 17 de febrero “Detectius. Els grans investigadors de la novella negra”, una muestra que consta de 17 paneles que hacen un recorrido por los principales personajes que han encarnado la figura del detective en este tipo de novela, entre ellos Sherlock Holmes, Hercule Poirot, Philip Marlow, Charles-Auguste Dupin y Pepe Carvalho. Según el comisario de la exposición, Jordi Canal, su intención es «hablar de los personajes y no de sus creadores», ya que, según él, son los primeros quienes se suelen quedar en la retina de los lectores. Canal añadió que la selección de los personajes se ha basado en que «fueran reconocidos por los lectores y representativos de alguna de las corrientes».

Llegir més

L'exposició "Detectius" obre la tercera Trobada de Novel·la Negra de Barcelona

[Diari de Girona, 3 de febrer de 2007]

EUROPA PRESS/DDEG, BARCELONA.

La biblioteca Jaume Fuster, situada a la plaça Lesseps de Barcelona, acull des d'ahir fins al 17 de febrer l'exposició Detectius. Els grans investigadors de la novel·la negra.

La mostra, que és a la planta baixa de l'edifici, consta de disset panells que fan un recorregut pels principals personatges que han encarnat la figura del detectiu en aquest tipus de novel·la: Sherlock Holmes, Hercule Poirot, Philip Marlow, Charles-Auguste Dupin, Pepe Carvalho, entre d'altres.

Segons el comissari de l'exposició, Jordi Canal, la intenció és «parlar dels personatges i no dels seus creadors», perquè, segons ell, són els personatges els qui se solen quedar a la retina dels lectors. Canal va afegir que la selecció dels personatges s'ha basat en el fet que «fossin reconeguts pels lectors i representatius d'algun dels corrents».

Llegir més

Els detectius de la novel·la negra

[L'Independent de Gràcia, 2 de febrer de 2007]

La biblioteca Jaume Fuster acull la mostra fins el 7 de febrer

Laura Balagué

L'exposició Detectius. Els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca, que acollirà la biblioteca Jaume Fuster a partir d'aquest divendres 2 al migdia, obre la III Trobada europea de novel·la negra a Barcelona, concentrada en la setmana del 5 al 10 de febrer i que durà a la ciutat autors com Henning Mankell guardonat amb el premi Pepe Carvalho. Detectius tan coneguts com Sherlock Holmes o Hércules Poirot seran els protagonistes de l'exposició.

No són, però, només els detectius clàssics els protagonistes de l'exposició de Jordi Canal, director de la biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet del Llobregat d'on s'ha extret la documentació. També, en els diferents plafons de l'exposició, oberta fins el dia 17, s'hi podrà trobar informació de detectius més actuals com Flanagan. "En aquesta exposició s'ha volgut donar importància als personatges perquè, finalment, el lector té relació amb el personatge, no amb l'autor", afirma Jordi Canal, comissari de l'exposició produïda pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

El plafó dedicat al jove detectiu és, de fet, una novetat de l'exposició, que ja ha estat presentada en altres biblioteques, en una nova línia de producció d'exposicions sobre temes amb contingut literari. El panell s'ha afegit amb motiu de la trobada, el proper dia 8, dels clubs de lectura Flanagan, creats en deu instituts de secundària de Barcelona, amb els autors de la sèrie, Andreu Martín i Jaume Ribera, "Arrepleguem Flanagan com un personatge emblemàtic, per una qüestió que ens sembla important: fer llegir a una edat determinada, no sols a l'escola sinó fora", explica Paco Camarasa, comissari de les jornades BCNegra 2007, que remarca el llarg recorregut d'aquest jove detectiu "tan important o més que altres de més famosos com Harry Potter."

La Jaume Fuster serà l'escenari de la trobada que acollirà del 13 al 15 de febrer, com altres biblioteques, un joc multimèdia Agatha Christie... y no quedó ninguno. Aquest joc, inspirat en la novel·la Deu negrets de l'autora britànica, busca fomentar la novel·la de misteri, segons Carme Galve, directora de Jaume Fuster. Tant la trobada com el joc són dues activitats que se sumen a les previstes en aquestes jornades de la BCNegra que, aquest any, a més de la vessant científica de la investigació criminal amb motiu de l'any de la Ciència a Barcelona, mira de cridar l'atenció del públic juvenil sobre l'anomenat, segons Paco Camarasa, gènere "negra criminal".

Llegir més

L'H Confidencial. Cicles de cinema negre. Clint Eastwood és Harry Callahan

[tríptic "L'H Confidencial. Cicles de cinema negre. Clint Eastwood és Harry Callahan", febrer de 2007]

Llegir més