28 d’abril del 2006

Els detectius de novel·la són els protagonistes

[La Malla, 28 d'abril de 2006]

L'Hospitalet de Llobregat
Fins al 20 de maig a La Bòbila

Hèrcules Poirot, Arsène Lupin, Sherlock Holmes, Petra Delicado o Philip Marlowe són alguns dels personatges literaris que protagonitzen l’exposició que es pot veure fins al proper 20 de maig a la biblioteca
La Bòbila de L’Hospitalet. El centre dedica un espai als grans detectius de la novel·la negra i policíaca i mostra la personalitat i els trets característics que els han convertit en mites del gènere negre. Els grans investigadors a la novel·la negre i policíaca forma part del particular fons documental de la biblioteca La Bòbila dedicat al gènere negre.

L’exposició de La Bòbila presenta 16 dels detectius literaris més famosos de la història. Tots, amb l’habilitat de resoldre els crims com a denominador comú, però amb actituds i costums ben diferents. Així, Sherlock Holmes tocava el violí i s’injectava morfina i cocaïna, mentre que Philip Marlowe jugava als escacs i fumava en pipa o Pepe Carvalho tenia grans aptituds gastronòmiques.

La biografia de cada detectiu es repassa en diferents plafons instal·lats a la biblioteca. El darrer plafó presenta una relació d’altres protagonistes de novel·les negres i policíaques. Els seus noms també apareixen en la imatge que enguany ha decorat les samarretes de tots aquells que es van apuntar a la passada Marató de Contes de L’Hospitalet, que es va dedicar al gènere negre.

L’exposició Els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca es pot visitar fins al proper 20 de maig. Després, s’instal·larà durant els propers dos anys en altres biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona.

Més públic a les vuit biblioteques municipals

El nombre d'usuaris va augmentar un 5% el 2005 a les diferents biblioteques municipals i se situen en unes 800.000. Una xifra que confirma la tendència a l'alça dels darrers anys. Els préstecs de qualsevol tipus de material, siguin llibres, CD, DVD o revistes, se situen en uns 657.000. I les visites a punts d'internet han estat de 94.900.

Tot i així des de l'Ajuntament es vol captar més l'atenció dels joves. Per aquest motiu s'han posat en marxa una sèrie d'activitats. L'àrea de biblioteques de l'ajuntament vol atraure als joves amb activitats com l'organització de tertúlies literàries pel matí a la biblioteca
Tecla Sala o les xerrades trimestrals adreçades als instituts. Els temes a debatre es decideixen, en aquest cas, conjuntament amb els professors. A més a més, també es farà un curs de narració oral durant tots els dimarts del mes de març a la mateixa biblioteca Central Tecla Sala.

A més, per facilitar l'accés a les noves tecnologies, els usuaris de la Tecla Sala poden gaudir del servei Wifi i es poden connectar a Internet amb el seu ordinador portàtil de manera gratuïta. Una iniciativa que, segons els responsables de l'ajuntament s’expendrà per la resta de biblioteques aviat.

A banda d'aquestes novetats, les vuit biblioteques municipals continuen apostant per activitats ja consolidades entre els usuaris com els clubs de lectura, l'hora del conte, les sessions de cita amb l'autor o el cicle de cinema negre de la biblioteca La Bòbila.

Detectius: els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca


[Detectius: els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca. Exposició. Barcelona: Diputació, 2006]

Text i documentació: Jordi Canal
Materials documentals: Biblioteca la Bòbila. L'Hospitalet de Llobregat
Realització i muntatge: Calidoscopi
Producció: Servei de Biblioteques. Diputació de Barcelona

27 d’abril del 2006

Héroes contra o mal

[Faro de Vigo, 27 de abril de 2006]

Joaquim Ventura

Co vento da Ilustración, a novela gótica europea incorporou a figura do Mal como protagonista fronte á bondade humana natural pretendida por Rousseau ou Daniel Defoe. Anunciadora do Romantismo, non seguía a afirmación de Hobbes, "o home é un lobo para o home", senón que facía do Mal unha condición ontolóxica, un ente capaz de dominar as persoas. É o Mal que domina o Melmoth o errabundo, do irlandés Ch. R. Maturin. Cando o Romantismo recupera a condición heroica do protagonista, deixa en herdanza este individualismo para a novela realista.


Daquela, a reflexión moral xa non era a xeneralidade dos ilustrados, senón a do home que aparecera coas cidades burguesas. Un individuo que moitas veces ficaba na marxinalidade ou abertamente á contra da convención establecida. Se, paradoxalmente, o Romantismo nos Estados Unidos permitía que a novela gótica mutase en novela de misterio (Os asasinatos da rúa Morgue, de E. A. Poe), Europa tiña que esperar unhas ducias ata a novela realista. Dostoievski reflexionou verbo da condición maligna individual, da conciencia fronte ao delito, en Crime e castigo. A modernización técnica, cando o positivismo medía e clasificaba todo, non podía ser allea á policía e mais á xustiza. E daquela é cando aparece o heroe individual, solitario, que sabe de todo e que todo o descobre: Sherlock Holmes, o detective de Arthur Conan Doyle.

Cando o século XX colleu velocidade de cruceiro, a actitude perante a violencia determinou o papel dos detectives. Nos EE.UU a seguridade pasaba a ser privada en boa parte e a principal axencia de detectives, a Pinkerton, combatía as loitas sindicais. Cos detectives privados –solitarios e cínicos- como Philip Marlowe ou Sam Spade, Dashiel Hammett e Raymond Chandler, desde posicións de esquerda, deixaron ao descuberto os vicios e mais as contradicións da sociedade capitalista norteamericana en novelas como Colleita vermella (1929) ou O falcón maltés (1930) o primeiro, e O soño eterno (1939) ou Adeus, boneca (1940) o segundo.

Pola contra, na Europa de despois da guerra mundial a democracia recuperaba a dominio da seguridade pública. O investigador e loitador contra o crime será, xa que logo, un policía. O modelo témolo no inspector Maigret, do belga Georges Simenon. Maigret non é un duro nin un cínico, senón un rutinario sentimental que xanta coa súa muller, capaz de levar una baguette cando remata un servizo e que bebe un viño en calquera taberna, cuns mariñeiros, de camiño á casa. Se dalgún xeito, Spade e Marlowe teñen que restituír a xustiza, Maigret é a xustiza.

Este xénero literario, tan vinculado ao cine clásico, da man de Howard Hawks, Raoul Walsh ou Stanley Kubrick, é coñecido con diversas denominacións como "novela negra" (entre nós), polar (Francia) ou giallo (Italia). Ata moi recentemente situábase na narración daqueles que estaban á marxe o nas marxes da lei e que facían do delito un modus vivendi. Era o espello dunhas sociedades con valores de seu, inclusive para eses sectores que vulneraban a lei. Daquela, os atracadores eran atracadores e os falsificadores eran artistas.

Hoxe, cosas novas tecnoloxías e a desestructuración social, o narcotráfico e as migracións, os crimes e os criminais son outros. En consecuencia, os policías e detectives precisan tamén ser doutro xeito. Entre nós, os novos detectives como Pepe Carvalho, Méndez, Bevilacqua ou Petra Delicado ou autores como Vázquez Montalbán, Fernández Ledesma, Silva, Giménez Bartlett, Andreu Martín, Juan Madrid ou Carlos Reigosa, por citar apenas algúns, tamén fixeron das súas novelas o espello dunha sociedade cambiante. Ou, como en sociedades como a italiana ou a cubana, os gobernantes das cales negan a realidade, son eses heroes, da man dos escritores, quen a restitúen. E a estes fenómenos algúns prestan (prestamos) atención con proxectos como as dúas edicións de BCNegra, a xa clásica Semana Negra de Xixón, a librería barcelonesa "Negra y Criminal", a Biblioteca la Bòbila (l’Hospitalet de Llobregat) ou o clube Brigada 21. Porque se coñecemos as nosas miserias quizais poidamos evitar caer nelas. Ou non

25 d’abril del 2006

La Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) dedica una exposición a los detectives de novela negra

[Europa Press, 25 de abril de 2006]

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA) 25 (EUROPA PRESS)

La Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) ha puesto en marcha una exposición dedicada a los grandes detectives de novela negra y policiaca. La exposición muestra los rasgos característicos de los personajes que han acabado convirtiéndose en auténticos mitos del género negro. Arsène Lupin, Sherlock Holmes, Petra Delicado o Montalbano son algunos de los protagonistas de esta muestra.

La exposición de La Bòbila presenta a 16 de los detectives literarios más famosos de la historia. "Hemos tratado de seguir un equilibrio y presentar personajes clásicos y modernos, detectives privados y policías, españoles y extranjeros", aseguró Jordi Canal, director de la biblioteca.
Todos ellos tienen una especial habilidad por ir a la búsqueda de un misterio y descubrir la realidad, pero todos son diferentes en sus costumbres, sus actitudes o sus aficiones. "Los autores de novela negra siempre han dado unas características muy singulares a sus personajes principales para diferenciarlos de los otros", afirmó Canal.


Entre los detectives seleccionados en la exposición, aparecen investigadores privados, policías y detectives aficionados. "Los autores europeos acostumbran a escoger policías como protagonistas de sus obras, mientras que los autores norteamericanos prefieren los detectives privados, más ligados a su tradición", explica Jordi Canal.

La biografía de cada detective se repasa en diferentes plafones instalados en la Biblioteca La Bòbila. El último plafón presenta una relación de otros protagonistas de novelas negras y policiacas. La exposición 'Los grandes investigadores en la novela negra y policiaca' se podrá hasta el próximo 20 de mayo. Posteriormente, se instalará durante los próximos dos años en otras bibliotecas de la Red de la Diputación de Barcelona.

La Biblioteca la Bòbila dedica una exposició als detectius de novel·la negra

[Diari de Barcelona, 25 d'abril de 2006]

La Biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat ha posat en marxa una exposició dedicada als grans detectius de novel·la negra i policíaca. L'exposició mostra els trets característics dels personatges que han acabat convertint-se en autèntics mites del gènere negre. Arsène Lupin, Sherlock Holmes, Petra Delicado i Montalbano són alguns dels protagonistes d'aquesta mostra.


L'exposició de La Bòbila presenta a 16 dels detectius literaris més famosos de la història. "Hem intentat seguir un equilibri i presentar personatges clàssics i moderns, detectius privats i policies, espanyols i estrangers", ha dit Jordi Canal, director de la biblioteca. Tots tenen una especial habilitat per anar a la recerca d'un misteri i descobrir la realitat, però tots són diferents en els costums, les actituds o les aficions. "Els autors de novel·la negra sempre han donat unes característiques molt singulars als personatges principals per diferenciar-los dels altres", ha afirmat Canal.

Entre els detectius seleccionats en l'exposició, hi ha investigadors privats, policies i detectius aficionats. "Els autors europeus acostumen a triar policies com a protagonistes de les seves obres, mentre que els autors nord-americans prefereixen els detectius privats, més lligats a la seva tradició", explica Jordi Canal. La biografia de cada detectiu es repassa en diferents plafons instal·lats a la Biblioteca La Bòbila. L'últim plafó presenta una relació d'altres protagonistes de novel·les negres i policíaques. L'exposició Els grans investigadors en la novel·la negra i policíaca es podrà visitar fins al 20 de maig.

Sobre la pista de la mejor novela negra

[20 minutos, 25 de abril de 2006]

EXPOSICIÓN. La Biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet repasa el plantel de investigadores más famosos que ha dado la literatura.

M.R.

La novela negra posee el honor, a veces poco reconocido, de añadir adeptos a la lectura. En sus páginas, los investigadores más variopintos y excéntricos han ido atrapando a muchos, gracias a tramas con enigmas que, más o menos, se resuelven en la última página.

La Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha escogido la novela negra para su primera muestra dedicada a un género literario. La exposición da repaso a los clásicos Sherlock Holmes, Marlowe o Poirot, sin olvidarse del sueco Wallander o los de plumas españolas como Pepe Carvalho o Petra Delicado. Como colofón, el público puede poner a prueba su memoria lectora sobre los héroes de la lupa.

Biblioteca la Bòbila. Plaça de la Bòbila, 1. L'Hospitalet. Gratis.

24 d’abril del 2006

La Bòbila estrena una mostra dedicada als detectius de novel·la

[canal-h.net, 24 d'abril de 2006]

La Biblioteca de la Bòbila exposa, fins el 20 de maig, una mostra dedicada als detectius protagonistes de les novel·les negres. Sherlock Holmes o Philip Marlowe són alguns dels protagonistes.

Fins el 20 de maig

Andreu Ferrer

Arsène Lupin, Sherlock Holmes, Petra Delicado o Philip Marlowe són alguns dels protagonistes de l’exposició que es pot veure a la Biblioteca La Bòbila dedicada als grans detectius de la novel·la negra i policíaca. L’exposició mostra els trets característics de cada personatge que han acabat convertint-los en autèntics mites del gènere negre.


El primer detectiu de novel·la negra va ser Arsène Lupin, creat per l’escriptor Edgar Allan Poe. Es tractava d’un personatge de bona família, de gran cultura i d’una intel·ligència privilegiada, la qual cosa feia que la policia li encarregués, de vegades, la investigació d’algun misteri. Així va néixer aquest gènere que ha vist néixer personatges que han protagonitzat llargues i exitoses sagues.

L’exposició de La Bòbila presenta a setze dels detectius literaris més famosos de la història. “Hem tractat de seguir un equilibri i presentar personatges clàssics i moderns, detectius privats i policies, espanyols i estrangers”, comenta Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bòbila.

Tots ells tenen un denominador comú: una especial habilitat per anar a la recerca d’un misteri i descobrir la realitat, però tots són diferents en els seus costums, les seves actituds o les seves aficions. “Els autors de novel·la negra sempre han donat uns trets molt singulars als seus personatges principals per diferenciar-los dels altres”, segons Canal. Així, Sherlock Holmes tocava el violí i s’injectava morfina i cocaïna, Philip Marlowe jugava als escacs i fumava en pipa, i Pepe Carvalho tenia grans aficions gastronòmiques.

Entre els detectius seleccionats a l’exposició, n’hi ha que són investigadors privats, d’altres són policies i d’altres detectius aficionats, que per la seva professió o perquè han estat víctimes d’alguna agressió es veuen immersos en la investigació d’un misteri. El primer detectiu literari de la història va ser un aficionat, Arsène Lupin; en canvi, Hercules Poirot va ser primer policia i després investigador privat.

“Els autors europeus acostumen a escollir policies com a protagonistes de les seves obres, perquè no resulta gaire creïble per als seus lectors el típic detectiu amb gavardina; mentre que els autors nordamericans prefereixen els detectius privats, més lligats a la seva tradició”, explica Jordi Canal.

Els policies que protagonitzen les novel·les negres tenen una rectitud moral i una integritat que trenca amb els estereotips del gènere que sovint ha presentat la policia com un cos corrupte i supeditat a interessos econòmics i polítics.

La biografia de cada detectiu es repassa en diferents plafons instal·lats a la Biblioteca La Bòbila. El darrer plafó presenta una relació d’altres protagonistes de novel·les negres i policíaques. Els seus noms també apareixen en la imatge que enguany ha decorat les samarretes de tots aquells que es van apuntar a la Marató de Contes de L’Hospitalet, que s’ha dedicat al gènere negre.

L’exposició “Els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca” es podrà visitar a la Biblioteca La Bòbila fins al proper 20 de maig. Posteriorment, s’instal·larà durant els propers dos anys en d’altres biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona.

Andreu Martín a la Bòbila

[canal-h.net, 24 de març de 2006]

La Biblioteca la Bòbila va acollir dijous una xerrada de l'escriptor de novel·la negra Andreu Martín. Autor de novel·les com Barcelona Connection o Jutge i part, Martín també és el creador dels detectius Flanagan i Ángel Esquius, que han protagonitzat sagues de gran èxit literari.

L'escriptor barceloní descobreix els secrets de la novel·la negra

Andreu Ferrer

Escriptor, director de cinema, guionista de còmics, teatre i sèries de televisió, el prolífic Andreu Martín va visitar dijous, 24 de març, la Biblioteca la Bòbila on va explicar els elements que configuren una bona novel·la negra i les tècniques per escriure una obra en col·laboració amb d'altres autors.


Andreu Martín és el pare de les sagues dedicades als detectius Flanagan i Ángel Esquius, que ha escrit amb Jaume Ribera. L'escriptor barceloní explica que els elements fonamentals de qualsevol novel·la negra són la transgressió i el joc.

"L'estructura bàsica de tota novel·la negra comença amb una transgressió que dóna pas a una investigació per desvelar l'enigma, i aquesta és una estructura que comparteixen tant Agatha Christie com Raymond Chandler". La diferència entre aquests dos escriptors és que "Christie basa la novel·la en despistar el lector per dir finalment que l'assassí era el majordom, mentre que Chandler analitza el funcionament de la policia, de la justícia o dels aspectes socials". Andreu Martín explica que la novel·la de gènere negre actual uneix aquestes dues línies: el joc i l'anàlisi social.

Nascut el 1949, Andreu Martín va aficionar-se a l'escriptura de ben petit. "A escola jugàvem a explicar-nos històries dels personatges dels tebeos i quan arribava a casa continuava el joc escrivint-les". Així és com també va aprendre a compartir les històries, un costum que anys després fructificaria amb nombroses col·laboracions amb d'altres autors.

Andreu Martín ha escrit novel·les a quatre mans amb Jaume Ribera, Cristina Vila-Sanjuan, Juanjo Sarto o Carles Quílez. L'escriptor barceloní confessa que "ens divertim molt treballant-les". El secret per escriure una novel·la en col·laboració és definir bé l'estructura i la història. "No puc començar a escriure una novel·la sense saber què passarà al capítol 6 o com acaba, és com explicar un acudit sense saber-ne el final".

Amb Jaume Ribera, Andreu Martín ha escrit les novel·les de la sèrie del jove detectiu Flanagan i d'Ángel Esquius, de qui estan preparant la quarta història. El sistema per elaborar-les sempre és el mateix: "comencem definint l'estructura, després un dels dos fa un esquema de cada capítol, l'altre el desenvolupa, i la novel·la va i torna de l'un a l'altre fins que queda acabada".

Tot i això, escriure una novel·la amb un altre autor no deixa de ser un treball feixuc "perquè hi ha una mena de pacte que determina que tot el que hi apareix ha d'agradar als dos escriptors". És per això que Andreu Martín confessa que "quan acabo una novel·la en col·laboració em venen unes ganes irrefrenables d'escriure sol i el que em vingui de gust".

20 d’abril del 2006

L'H Confidencial # 46. Andreu Martín i Jaume Ribera: Flanagan

[L'H Confidencial, 46. L'Hospitalet: Biblioteca la Bòbila, abril de 2006]


Andreu Martín i Jaume Ribera van iniciar la seva col·laboració amb la sèrie sobre el jove detectiu Joan Anguera, conegut per tothom com a Flanagan. Una sèrie que s’ha convertit en el gran referent de la novel·la policíaca juvenil. Ara, però, sense abandonar aquesta sèrie, n’inicien una altra, aquesta vegada dirigida als adults, protagonitzada per l’investigador privat Àngel Esquius, de la qual ja n’han aparegut les tres primeres aventures: Amb els morts no s’hi juga (Premi Columna 2003 i Premi 2004 Brigada 21), Joc de claus i La monja que va perdre el cap.


Andreu Martín i Jaume Ribera formen un tàndem excepcional en la creació de detectius catalans.

Consulta'l des de: http://www.l-h.cat/biblioteques/bobila/fe_lhconfidencial.shtml

Exposició "Detectius"

[fotografies: Biblioteca la Bòbila, abril de 2006]

Detectius, els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca

[postal "Detectius, els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca (exposició)", abril-maig de 2006]




10 d’abril del 2006

Exposición en La Bòbila

[La Balacera, 10 de abril de 2006]

EXPOSICIÓN. Detectius, els grans investigadors a la novel.la negra i policíaca, organizada por el Servicio de Bibliotecas de la Diputación de Barcelona.

A partir del 20 de abril es podrá visitar en la Biblioteca la Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat la exposición Detectius, els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca, organizada por el Servicio de Bibliotecas de la Diputación de Barcelona.

La muestra, comisionada por Jordi Canal, propone al visitante un recorrido por los grandes detectives literarios de la historia, como Sherlock Holmes, Poirot, Maigret, Marlowe, Carvalho, Kinsey Millhone, Salvo Montalbano, entre otros. La visita a la exposición se convierte en una oportunidad única para descubrir algunas claves sobre la personalidad de estos personajes míticos de talento excepcional, dotados de una intuición y de una facilidad extraordinaria para resolver hechos escondidos y oscuros, así como para revelar la relación entre estos, detectives de ficción, y sus propios creadores.

La Biblioteca la Bòbila ha sido pionera en la creación de un fondo especial dedicado a la novela negra y policiaca, y constituye hoy un centro de referencia donde encontrar los títulos más clásicos y las principales novedades del género.

Para más información:
Biblioteca La Bòbila
Pça. de la Bòbila 1
08906 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 480 74 38
www.bobila-biblio.tk

 
Google Analytics Alternative