[El Punt, 29 d'abril de 2005]
La biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet és l'escenari d'una entrega de premis de gènere policíac
Manuel Cuyàs
Surto de la parada de metro de Can Vidalet i sembla que m'hagi desplaçat a un poble molt lluny de Barcelona i que en comptes de ser un dimecres d'abril sigui un dissabte d'estiu a l'hora de la fresca. Tothom és al carrer, anant amunt i avall: nens, matrimonis joves amb cotxets, matrimonis grans que passegen de bracet, vells que fan rotllanes, repartidors de fullets, venedors de quincalla... A la plaça, uns metres més amunt, una xurreria treu fum per la xemeneia i pels costats i no para d'expedir fregits dolços i salats. Som a la plaça de la Bòbila i som a l'Hospitalet. En aquesta plaça hi ha una biblioteca on avui s'entreguen uns premis de literatura policíaca.
Com que falta una estona per a la cerimònia, mato el temps traient el nas pels prestatges de la biblioteca. La casa -lluminosa, amb vistes a la plaça i a la xurreria- no és gaire gran i el fons bibliogràfic visible és poc generós, però aquesta biblioteca no és una biblioteca qualsevol. El seu director, Jordi Canal, és un gran aficionat a la novel·la negra que ha aconseguit que tots els lectors del país que cultiven les seves mateixes dèries tinguin de referència la biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet. Les novel·les en qüestió no tenen un apartat especial, sinó que estan barrejades amb les altres novel·les perquè es vegi que George Simenon pot i ha de conviure, posem per cas, amb el premi Nobel Claude Simon, però tenen un indicador al llom que les distingeix. L'apartat especial, que hi és, està dedicat a estudis sobre gènere negre i a un butlletí especialitzat que edita la mateixa biblioteca i que es diu L'H Confidencial. He dit butlletí i hauria d'haver dit fanzine, que és el nom més apropiat, més genuí, que els seus editors li donen. El fanzine és en groc i negre per recordar les mítiques portades de la col·lecció La Cua de Palla.
Comença l'acte d'entrega de premis a la sala d'actes. El concurs, que no té dotació econòmica, ha estat convocat per la llibreria de Barcelona Negra y Criminal. Els setanta membres d'una associació de lectors de novel·les negres que es diu Brigada 21 han votat les seves preferències entre els llibres publicats l'any 2004. Xavier Moret rep el premi a la millor novel·la negra en català per L'home que adorava la Janis Joplin i Raúl Argemí, amb Penúltimo nombre de guerra, el de novel·la en castellà. Són els únics autors presents a la sala. Els altres, els estrangers, estan representats pels editors: Patrick Bard, Henning Mankell, Marco Vichi. El millor disseny d'una coberta de llibre també té premi. Recau en Lalo Quintana pel disseny d'El ojo del grillo, de James Sallis.
El cap de cerimònies és el mateix Jordi Canal, director de la biblioteca. Fa ús d'un humor oblic i -com és del cas- negre. L'home porta el nas tot embenat i diu que és perquè per arribar a aquell escenari ha hagut de superar una baralla. «No vulguin saber com ha quedat el meu rival.» La seva dona, que seu al meu costat, em diu a cau d'orella: «No en faci cabal, l'han hagut d'operar del nas; un tall així.» Després Canal explica que si han triat aquell dia per fer l'entrega de premis de novel·la negra és perquè és la festivitat de la Moreneta. A la sala som només vint-i-cinc persones. La gentada de la plaça i els carrers no s'ha sentit cridada. A l'altre cantó de la ciutat i a l'altra punta de la línia del metro, a l'Auditori, Carod-Rovira es rellança com a futur president de la Generalitat, autèntica novel·la amb moltes incògnites per resoldre. La xurreria va traient fum, les botigues comencen a tancar i a la sortida de la biblioteca veig una bústia de suggeriments. Al damunt hi ha una fotografia de Hitchcock que «suggereix» agafar un llaç escorredor i penjar-se.
La biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet és l'escenari d'una entrega de premis de gènere policíac
Manuel Cuyàs
Surto de la parada de metro de Can Vidalet i sembla que m'hagi desplaçat a un poble molt lluny de Barcelona i que en comptes de ser un dimecres d'abril sigui un dissabte d'estiu a l'hora de la fresca. Tothom és al carrer, anant amunt i avall: nens, matrimonis joves amb cotxets, matrimonis grans que passegen de bracet, vells que fan rotllanes, repartidors de fullets, venedors de quincalla... A la plaça, uns metres més amunt, una xurreria treu fum per la xemeneia i pels costats i no para d'expedir fregits dolços i salats. Som a la plaça de la Bòbila i som a l'Hospitalet. En aquesta plaça hi ha una biblioteca on avui s'entreguen uns premis de literatura policíaca.
Com que falta una estona per a la cerimònia, mato el temps traient el nas pels prestatges de la biblioteca. La casa -lluminosa, amb vistes a la plaça i a la xurreria- no és gaire gran i el fons bibliogràfic visible és poc generós, però aquesta biblioteca no és una biblioteca qualsevol. El seu director, Jordi Canal, és un gran aficionat a la novel·la negra que ha aconseguit que tots els lectors del país que cultiven les seves mateixes dèries tinguin de referència la biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet. Les novel·les en qüestió no tenen un apartat especial, sinó que estan barrejades amb les altres novel·les perquè es vegi que George Simenon pot i ha de conviure, posem per cas, amb el premi Nobel Claude Simon, però tenen un indicador al llom que les distingeix. L'apartat especial, que hi és, està dedicat a estudis sobre gènere negre i a un butlletí especialitzat que edita la mateixa biblioteca i que es diu L'H Confidencial. He dit butlletí i hauria d'haver dit fanzine, que és el nom més apropiat, més genuí, que els seus editors li donen. El fanzine és en groc i negre per recordar les mítiques portades de la col·lecció La Cua de Palla.
Comença l'acte d'entrega de premis a la sala d'actes. El concurs, que no té dotació econòmica, ha estat convocat per la llibreria de Barcelona Negra y Criminal. Els setanta membres d'una associació de lectors de novel·les negres que es diu Brigada 21 han votat les seves preferències entre els llibres publicats l'any 2004. Xavier Moret rep el premi a la millor novel·la negra en català per L'home que adorava la Janis Joplin i Raúl Argemí, amb Penúltimo nombre de guerra, el de novel·la en castellà. Són els únics autors presents a la sala. Els altres, els estrangers, estan representats pels editors: Patrick Bard, Henning Mankell, Marco Vichi. El millor disseny d'una coberta de llibre també té premi. Recau en Lalo Quintana pel disseny d'El ojo del grillo, de James Sallis.
El cap de cerimònies és el mateix Jordi Canal, director de la biblioteca. Fa ús d'un humor oblic i -com és del cas- negre. L'home porta el nas tot embenat i diu que és perquè per arribar a aquell escenari ha hagut de superar una baralla. «No vulguin saber com ha quedat el meu rival.» La seva dona, que seu al meu costat, em diu a cau d'orella: «No en faci cabal, l'han hagut d'operar del nas; un tall així.» Després Canal explica que si han triat aquell dia per fer l'entrega de premis de novel·la negra és perquè és la festivitat de la Moreneta. A la sala som només vint-i-cinc persones. La gentada de la plaça i els carrers no s'ha sentit cridada. A l'altre cantó de la ciutat i a l'altra punta de la línia del metro, a l'Auditori, Carod-Rovira es rellança com a futur president de la Generalitat, autèntica novel·la amb moltes incògnites per resoldre. La xurreria va traient fum, les botigues comencen a tancar i a la sortida de la biblioteca veig una bústia de suggeriments. Al damunt hi ha una fotografia de Hitchcock que «suggereix» agafar un llaç escorredor i penjar-se.
