28 de març del 2004

Una biblioteca dedicada al gènere negre

[Guia Express, 22-28 de març de 2004]

Andreu Ferrer

La Bòbila ha rebut més d'un milió de visitants en cinc anys

El proper 27 de març es complirà el cinquè aniversari de la inauguració de la Biblioteca la Bòbila, que dóna servei a Esplugues i a l'Hospitalet. Durant aquests cinc anys, la biblioteca ha rebut més d'un milió de visitants i s'ha consolidat com un dels fons documentals de referència del gènere negre arreu d'Espanya.

La Biblioteca la Bòbila rep més de 200.000 visitants cada any. 30.000 persones fan ús del servei de préstec documental anualment. La seva majoria són de l'Hospitalet, un 60%, mentre que el 30% són d'Esplugues, principalment del barri de Can Vidalet. L'equipament ofereix 30.000 documents en diferents formats: llibres, CD, CD-ROM, vídeos, DVD... així com servei d'Internet, d'autoaprenentatge d'idiomes i d'informàtica, de fotocòpies i una secció de premsa de més de 150 publicacions. A més, funcionen durant tot l'any sales d'estudi que en èpoques d'examen estan obertes de dilluns a diumenge de 10 del matí a 1 de la matinada.


Preferència pels audiovisuals

Durant el 2003, el 29% dels documents en préstec van ser llibres per a adults (en especial de ciències aplicades i guies de viatges), el 27% vídeos (especialment de geografia i història) i el 26% CD de música (la majoria de rock).

Però si alguna cosa distingeix la Bòbila és la seva dedicació al gènere negre. La idea va sorgir del seu director, Jordi Canal, que va presentar una proposta fa cinc anys: "Consistia a crear un fons especial de novel·la negra, un gènere que no és difícil, que enganxa, on hi ha acció. Pensava que era una forma d'arribar a persones que no són grans lectors". El repte era difícil i consistia a crear un fons que condicionés els hàbits de lectura dels ciutadans de l'entorn de la biblioteca.


Cinc anys després, es demostra que el projecte ha funcionat: "Hem creat una afició entre els usuaris. Quan vem obrir la biblioteca, l'autora més coneguda era l'Agatha Christie. Ara la gent busca els llibres de Lindsay Davis, s'aficiona a col·leccions de novel·les d'un detectiu com Pepe Carvalho...". De fet, l'any 2003 la novel·la que més es va deixar en préstec va ser New York Graphic, d'Adam Lloyd Baker.

A més del miler de novel·les negres de què disposa la biblioteca, el centre compta amb pel·lícules de cine negre, una secció de premsa especialitzada, una pàgina web (generenegre.net), un Club de Lectura sobre novel·la negra, diferents cicles de cinema i xerrades amb novel·listes


La Bòbila promueve una asociación de novela negra

[Diari d'Esplugues, 69, març de 2004]

La Biblioteca la Bòbila es uno de los promotores de Brigada 21, la nueva asociación para la difusión de la novela negra y criminal de la que forman parte los autores Andreu Martín y Francesc González Ledesma, y el periodista especializado Carles Quílez.

La associación tiene como objetivo reivindicar una mejor consideración para este género literario e impulsar nuevas actividades. El nombre de Brigada 21 proviene del film del mismo título que William Wyler realizó en 1951. Una vez elegido el título, los promotores supieron que éste era el título propuesto por Manuel Vázquez Montalbán para la revista especializada en novela policiaca que acabó llamándose Gimlet. REDACCIÓN

25 de març del 2004

Carlos Quílez parla sobre les xarxes de prostitució a Espanya

[canal-h.net, 25 de març de 2004]

El periodista va oferir una xerrada a La Bòbila

Elisabeth Pavón

El periodista Carlos Quílez es va acostar ahir, 24 de març, fins al Centre Cultural La Bóbila per parlar sobre Les Xarxes Blanques, en una esfereïdora xerrada en la que va descriure amb tot detall com funcionen les xarxes de prostitució a Espanya i sobre la situació de les dones que es veuen obligades a exercir-la.

Actualment es calcula que unes quatre mil persones exerceixen la prostitució a Espanya. D’aquestes, un 96% són dones, majoritàriament estrangeres que arriben al país enganyades per les màfies que les obliguen a exercir sota amenaces i mitjançant la coacció econòmica. Així de contundent va començar Carlos Quílez la seva xerrada al Centre Cultural La Bòbila. Sota el títol Les Xarxes Blanques, el periodista va descriure la situació de moltes dones joves que arriben a les grans ciutats com Barcelona sota la promesa d’un futur millor i d’una feina que els permetrà sortir de les penúries econòmiques que viuen en els seus països d’origen. Les xarxes de tracte de blanques operen essencialment a països de l’est com l’antiga Iugoslàvia, Rússia o Romania. Capten les noies a instituts, discoteques o centres d’oci, i les ofereixen la possibilitat de venir a treballar a Espanya com a cambreres, secretàries o traductores. Quan arriben aquí, la situació que troben és ben diferent. Els proxenetes les coaccionen primer amb els diners que els deuen pel bitllet d’avió que els han pagat, i després les amenacen amb fer-les mal a elles o a les seves famílies. Amb aquest panorama, les noies no tenen més remei que acceptar exercir la prostitució, primer al carrer, i després en bars de carretera. Més endavant, les més “afortunades” i que compleixen els requisits físics poden passar a exercir la prostitució de luxe, amb una mica de sort, sota la supervisió d’una madame, i ja lliures del lligam econòmic amb els seus proxenetes inicials.

Un problema de difícil solució

Segons Carlos Quílez, les xarxes de tràfic de persones estan sovint molt vinculades al tràfic de drogues i a la falsificació de targes de crèdit. Per la policia i els mossos d’esquadra resulta molt complicat poder arribar fins als responsables últims, ja que acostumen a ser persones molt influents i amb les espatlles ben cobertes. I és que el món de la prostitució mou molts diners. Només en anuncis als diaris s’inverteixen diàriament més de trenta mil Euros, i la majoria de les prostitutes de luxe no treballen per menys de sis-cents Euros el servei. Aquesta situació no només es mantindrà, sinó que fins i tot anirà a més. Segons Quílez, hi ha interès en que sigui així, degut al volum d’ingressos que genera. Aquesta és una de les principals raons per les que el periodista creu que la prostitució no es regularitza com a activitat laboral. Carlos Quílez és actualment cap de la secció de tribunals i policia de la Cadena Ser Barcelona. És especialista en successos i un dels pocs periodistes investigadors que hi ha actualment a Espanya. Quílez porta més de set anys investigant les xarxes de prostitució a Espanya, i ha descobert trames que vinculen a gent molt important. El periodista creu que la situació, lluny de millorar anirà a pitjor, ja que les màfies estrangeres exporten els seus patrons de comportament, que sovint inclouen la violència física envers les víctimes.

 
Google Analytics Alternative