[canal-h.net, 12 de gener de 2003]
Rànquing de les novel·les més llegides
Isabel Vergara
Misteri, assassinats i intriga són els ingredients que més busquen els lectors de la Biblioteca de la Bòbila. Aquest centre està especialitzat en gènere negre, fet que es pot constatar en la llista de les novel·les més llegides durant el 2002. Més del 50% dels llibres que apareixen en aquest rànquing pertanyen a la literatura negra.
La Biblioteca de la Bòbila ha elaborat un llistat de les 25 novel·les més llegides durant l’any 2002 on es poden comprovar les preferències dels lectors que visiten aquest centre. En el rànquing s’observa un clar predomini de la novel·la negra amb 14 títols, situació deguda a què la biblioteca disposa des de fa uns anys d’un ampli fons especialitzat en aquest gènere. “Teníem moltes ganes de fer aquesta llista per veure què llegeix la gent, i per veure el rendiment de la novel·la negra i veig que ho estem fent bé”, explica el director del centre de lectura, Jordi Canal.
L’ampli ventall de títols de novel·la negra i la promoció que fa la biblioteca d’aquest gènere amb cartells, expositors, xerrades i revistes han pogut influir en els resultats, encapçalats per 5 obres d’aquest tipus de literatura: Land Rover de Suso de Toro, Los mares del sur de Manuel Vázquez Montalbán, Morituri de Yasmina Khadra, Asesinos sin rostro de Henning Mankell i Dinamita de Liza Marklund. Canal també considera com a causa possible els avantatges de la novel·la negra que acostumen a pertànyer a sèries i repeteixen personatges com ara Asesinos sin rostro i La quinta mujer que ocupa la posició 11. “Quan una persona troba un llibre que li agrada i sap que hi ha més amb el mateix personatge, és llegeix tots”, conclou Canal.
La resta de títols pertanyen a gèneres diferents com ara Volver a amar de Danielle Steel i Bajo el sol de Kenia de Barbara Wood que s’inclouen dins de la novel·la rosa, l’obra d’aventures de Vázquez Figueroa, Los ojos del tuareg, el gènere d’humor de Guillermo Fresser amb Cuando Dios aprieta, ahoga pero bien o el best-seller La doctora Cole de Noah Gordon. L’escriptora Lucía Etxebarría situa dos novel·les seves entre les 25 primeres, Nosotras que no somos como las demás i De todo lo visible y lo invisible.
Un títol sorprenent a la llista és El guardián entre el centeno de Salinger que per a Canal “ha estat una sorpresa, no entenc res perquè no és un llibre que esperes veure en un rànquing dels més deixats en una biblioteca, potser l’han fet llegit a les escoles però igualment mai ho hauria esperat”. Tret d’aquest últim, tots els llibres són bastant actuals, el que demostra que el públic està al dia en novetats literàries i per això apareixen a la llista el premi Planeta de Rosa Regàs, La canción de Dorotea i La caverna de José Saramago, guanyador fa uns anys del premi Nobel.
Algunes raons
Les dades de la Bòbila segurament no coincidiran amb la de la resta de biblioteques de L’Hospitalet degut al fons de gènere negre i al club de Lectura. Les quatre primeres obres de la llista i la número 17, Memòria mortal de Didier Daeninckx han estat tractades en les sessions d’aquest club.
Altres autors del rànquing com ara Mankell i Khadra han tingut molta promoció per part de la biblioteca perquè els considera escriptors desconeguts però molt interessants. Els tres llibres de Michael Connelly que es situen a la llista, El poeta, Deuda de sangre i El vuelo del ángel, han triomfat gràcies al boca-orella, segons el director de la biblioteca.
Dels 25 títols de la llista, en Jordi Canal recomana 3 novel·les negres. El primer llibre del rànquing, Land Rover, que parla de l’enfrontament de dos germans per una herència i un tema d’incest: “És un drama rural gallec dels de finals de segle XIX però en l’actualitat, d’individus que vénen del camp i es troben perduts en les perifèries de les ciutats”. També recomana el tercer de la llista, Morituri de Yasmina Khadra, pseudònim d’un comandant de l’exercit algerí que es centra en un comissari de policia que lluita en dos fronts: contra el terrorisme islàmic i contra la corrupció de l’estat. La darrera recomanació és per al quart de la llista, Asesinos sin rostro de Henning Mankell, una obra sobre la immigració i l’acollida de refugiats polítics a Suècia.
Malgrat aquestes recomanacions, Canal reconeix que el més important és el fet de llegir. En un barri de nivell cultural baix, la biblioteca pretén crear l’hàbit de llegir entre els seus veïns perquè algun dia arribi a ser com menjar o dutxar-se, una necessitat imprescindible. Segons el director de la biblioteca, “si no creem aquests lectors compulsius, aquest hàbit de lectura continuada la gent no podrà tenir el seu propi criteri i l’única salvació que té el món és que la gent tingui criteri”.
